L’argumentació és una habilitat cognitiva essencial, però també és una manera de funcionar de la nostra ciència i tecnologia, de la nostra cultura i societat. Com ens explica Kuhn (1992), el pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus prejudicis i de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.
Com diu Cerbin (1988), la majoria de persones no són grans expertes en la construcció d’arguments lògics, no utilitzen advertències per connectar proves amb les seves afirmacions. Però raonar des de les afirmacions fins a les proves és essencial per a resoldre problemes. Bill i Linn (1997) suggereixen que fer conjuntures amb advertències, i no amb descripcions, per a recolzar els arguments és un indici que els estudiants estan arribant a conjuntures científiques, que els permeten generar millors solucions als problemes.
Així doncs, el saber argumentar hauria de ser fonamental en la nostra societat i s’hauria de reflexar en la metodologia de treball a les escoles.
He aprés que amb els alumnes no és el mateix, que jo, com a mestra, representi els coneixements dels alumnes a través d’una pluja d’idees seva, que no pas, que siguin els mateixos alumnes els que facin la seva pròpia representació. Això també ho he comprovat al llarg del meu treball, ja que quan has de crear la pròpia representació, hi ha molts elements que es posen en joc, a l’hora d’establir relacions, reflexiones, analitzes, modifiques coneixements previs, sorgeixen noves idees, etc. Estic d’acord amb Novak i Gowin (1988) quan diuen que el diàleg mental que ha d’establir l’alumne entre el propi coneixement i el format de representació, pot influenciar el seu aprenentatge, ja que li pot portar a reestructurar els seus coneixements previs, portar-lo a descobrir nous matisos i generar noves idees.
Al llarg del treball he vist he beneficis de treballar l’argumentació per arribar a l’aprenentatge significatiu i funcional. Participar al debat i elaborar l’a-map a través de l’argumentació de les companyes, seguint el model argumentatiu de Toulmin, ens ha ajudat a construir el nostre coneixement. El fet de construir representacions visuals, permet: afavorir a la memòria, reduir l’esforç cognitiu si és que hem d’ arribar a solucionar problemes, estimular i activar els processos mentals i treure conclusions a partir d’unes premisses. Les representacions visuals influencien tant en el procés cognitiu de l’alumne com el procés social implicat en l’aprenentatge. Aquestes representacions es poden utilitzar com a eines per potenciar la construcció i desenvolupament actiu del propi coneixement i com a eines mediadores del diàleg educatiu entre professors-alumnes i entre alumnes.
També he aprés que “fent, buscant, descobrint...” també se n’aprèn, tot i que requereix molt temps i dedicació. He après a utilitzar el CmapTools, a penjar coses al web per compartir-les, utilitzar el programa Rubistar, conèixer noves eines com les CSCA (Computer-Supported Collaborative Argumentation o argumentació col·laborativa assistida per ordinador), etc. Queda clar que utilitzar adequadament les eines ens pot ajudar també a la construcció significativa del coneixement.
