29 de novembre del 2011

APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Us vull ensenyar un vídeo que he trobat que m'ha semblat força interessant per a la nostra assignatura. Jo el titularia: Des dels mapes conceptuals a l'aprenentatge significatiu.


Després del seu visionat voldria ressaltar alguns aspectes importants a mode de resum, així com ressaltar alguns comentaris dels autors:
- Fer mapes conceptuals és una bona manera d'aprendre i d'estructurar la informació.
- És un aprenentatge molt motivador per l'alumnat, ells van descobrint i aprenent. Es parteix dels seus coneixements previs i comparteixen l'aprenentatge amb els companys.
- És la suma de treball + aprenentatge + diversió + entreteniment = aprenentatge significatiu. 

Espero que us agradi.

26 de novembre del 2011

A-MAP SOBRE EL FIL "EL LEÓN DORMIDO"



El fet de participar al debat m’ha permés aprendre a través de les intervencions, ja que la majoria eren arguments acurats, rigurosos, demostrant les seves premisses per arribar a les conclusions. Penso que el fet d’expressar les idees argumentades a través del debat, ens ha permés, a tots, poder compartir les opinions, posar-les en reflexió i analitzar-les.
D’aquest fil d’argumentacions, n’he escollit tres (M.Sales Martínez Alafarga, M.Paz Rodríguez Macias i Laura Ruíz Rodríguez), que vaig veure interessants per tal que amb elles pogués elaborar un bon a-map i on es reflectís clarament les premisses inicials de les companyes, el desenvolupament de les mateixes a través de buscar justificacions, recolzaments, establir relacions, excepcions o refutacions,... per arribar a través de les diferents argumentacions a les conclusions finals (tesis). Penso que amb la fusió de les tres aportacions i la meva reorganització d’idees ha sorgit un bon a-map, clar, ben esquematitzat i ple de contingut, que mostra coherència des del fet fins a la conclusió.

APROFUNDIMENT EN L'ARGUMENTACIÓ


L’argumentació és una habilitat cognitiva essencial, però també és una manera de funcionar de la nostra ciència i tecnologia, de la nostra cultura i societat. Com ens explica Kuhn (1992), el pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus prejudicis i de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.

Com diu Cerbin (1988), la majoria de persones no són grans expertes en la construcció d’arguments lògics, no utilitzen advertències per connectar proves amb les seves afirmacions. Però raonar des de les afirmacions fins a les proves és essencial per a resoldre problemes. Bill i Linn (1997) suggereixen que fer conjuntures amb advertències, i no amb descripcions, per a recolzar els arguments és un indici que els estudiants estan arribant a conjuntures científiques, que els permeten generar millors solucions als problemes.

Així doncs, el saber argumentar hauria de ser fonamental en la nostra societat i s’hauria de reflexar en la metodologia de treball a les escoles.

He aprés que amb els alumnes no és el mateix, que jo, com a mestra, representi els coneixements dels alumnes a través d’una pluja d’idees seva, que no pas, que siguin els mateixos alumnes els que facin la seva pròpia representació. Això també ho he comprovat al llarg del meu treball, ja que quan has de crear la pròpia representació, hi ha molts elements que es posen en joc, a l’hora d’establir relacions, reflexiones, analitzes, modifiques coneixements previs, sorgeixen noves idees, etc. Estic d’acord amb Novak i Gowin (1988) quan diuen que el diàleg mental que ha d’establir l’alumne entre el propi coneixement i el format de representació, pot influenciar el seu aprenentatge, ja que li pot portar a reestructurar els seus coneixements previs, portar-lo a descobrir nous matisos i generar noves idees.

Al llarg del treball he vist he beneficis de treballar l’argumentació per arribar a l’aprenentatge significatiu i funcional. Participar al debat i elaborar l’a-map a través de l’argumentació de les companyes, seguint el model argumentatiu de Toulmin, ens ha ajudat a construir el nostre coneixement. El fet de construir representacions visuals, permet: afavorir a la memòria, reduir l’esforç cognitiu si és que hem d’ arribar a solucionar problemes, estimular i activar els processos mentals i treure conclusions a partir d’unes premisses. Les representacions visuals influencien tant en el procés cognitiu de l’alumne com el procés social implicat en l’aprenentatge. Aquestes representacions es poden utilitzar com a eines per potenciar la construcció i desenvolupament actiu del propi coneixement i com a eines mediadores del diàleg educatiu entre professors-alumnes i entre alumnes.
També he aprés que “fent, buscant, descobrint...” també se n’aprèn, tot i que requereix molt temps i dedicació. He après a utilitzar el CmapTools, a penjar coses al web per compartir-les, utilitzar el programa Rubistar, conèixer noves eines com les CSCA (Computer-Supported Collaborative Argumentation o argumentació col·laborativa assistida per ordinador), etc. Queda clar que utilitzar adequadament les eines ens pot ajudar també a la construcció significativa del coneixement.

17 de novembre del 2011

COM ENTENEM LA RELACIÓ ENTRE CIÈNCIA, TECNOLOGIA, SOCIETAT I EDUCACIÓ?

Ciència, tecnologia i societat són coses molt diferents, però quan les analitzem a fons ens adonem que costa delimitar-les i les considerem tres entitats com un tot inseparable. Des de diferents disciplines s'ha estudiat aquestes relacions. Des de la psicologia ens adonem que havia partit de què coneixement i societat eren dos entitats diferenciades, però la psicologia qüestionada des del teixit sense costures, arriba a la conclusió que el coneixement apareix travessat i mediatitzat per dimensions tecnològiques, interessos polítics, ideologia, etc. D'aquesta interelació sorgeixen les TIC que s'integren a l'educació a través de la TE, és a dir, dissenyant, utilitzant i avaluant els mitjans aplicats a l'ensenyament.

3 d’octubre del 2011

AUTOAVALUACIÓ INICIAL


  1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
 Sí, qualsevol inversió en investigació i desenvolupament pot comportar un avenç en el coneixement tecnològic i científic. Aquesta nova tecnològia i/o coneixement científic aplicat en la societat (demanda del producte) incrementarà el benestar i el progrés social (canvien les  necessitats en la societat).

  1. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
 Una fonamenteació científica ha de garantir que els resultats que s’obtindran tenen raó de ser. Això comportarà una garantia de qualitat i neutralitat ideològica. És necessari que hi hagi neutralitat ideològica perquè no es tracta de partir del pensament d’alguns individus, sinó de fer una fonamentació científica demostrada i estudiada per entitats independents. Penso que si no hi ha neutralitat ideològica pot haver-hi interessos personals que manipularien els resultats o les millores tecnològiques.

  1. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
 Estic d’acord, les TIC avui en dia han d’estar a les aules i per tant presents en les programacions. La nostra societat conviu amb les noves tecnologies i per tant els nostres alumnes han d’estar i saber viure al dia si volem que siguin competents en la societat del futur. Abans de dur a terme qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge cal planificar-la d’acord amb els recursos tecnològics de què disposi cada centre o aula. No podem oblidar de la importància motivacional que suposa per al nostre alumnat fer un aprenentatge d’aquest tipus. L’aprenentatge també es pot valorar a través d’exercicis d’avaluació així com també es pot utilitzar l’ordinador per realitzar activitats de reforç i ampliació sobre l’aprenentatge en qüestió. El treball a través d’una webqüest també és un exemple on les TIC hi son presents en tot moment, de totes maneres aquest treball sempre es pot completar amb altres recursos no TIC. Amb això deixem clara la idea de què es pot treballar abans, durant i després de l’ensenyament-aprenentatge i també es pot fer un aprenentatge no utilitzant les TIC però sí avaluant-lo, reforçant-lo o ampliant-lo.

  1. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
 La innovació, la competitivitat i exigència social.

  1. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
Tecnologia educativa:  Aplicar els recursos tecnològics (pc, scanner, pantalla digital, càmera fotogràfica i de vídeo, projector,...) que es tenen a l’abast, durant el procès d’ensenyament-aprenentatge.
Objecte d’estudi: l’aprenentatge de l’alumne a través de les eines tecnològiques.

  1. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Quan jo explico als meus alumnes els transmeto un coneixement, en canvi, quan els alumnes han d’arribar a aconseguir un repte o verificar una hipòtesi, aquests han de construir el seu coneixement, han de ser ells mateixos qui han d’arribar al coneixement, al propi aprenentatge, a satisfer els objectius d’aprenentatge establerts sent ells els protagonistes.

  1. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
 Hi estic d’acord. El context en que ens movem influencien la nostra manera d’actuar, fer i ser. Construïm la nostra personalitat d’acord amb el context en què es mou cada individu, per tant les nostres idees i coneixements també dependran del context.

  1. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
 El que he canviat de l’opció de personalitza del campus és els filtres de correu, les dades professionals meves i la imatge de fons de pàgina d’inici.



9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___5___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___4___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __0___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __5___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___8____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___6___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____6____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ___6_____

29 de setembre del 2011

MAPA INICIAL DE CONCEPTES

LA REFLEXIÓ COM A PUNT DE PARTIDA DEL NOSTRE APRENENTATGE

A través de l'assignatura "Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació" de la UOC, despertaré els meus coneixements previs per descobrir i avançar en la meva formació sobre el camp tecnològic aplicat a l'educació. 

Aquest bloc obert a la reflexió de totes les activitats que anirem desenvolupant al llarg del semestre, ens permetrà anar configurant i enriquint els nostres aprenentatges. Així doncs, queda la finestra oberta per deixar pas a les aportacions i reflexions que vulguin fer els meus companys d'aula.